Cim i pobles

Estàs a dalt, després de l'esforç.
Tot el que ens envolta són muntanyes i allà abaix està la civilització, pobles que es veuen petits.
Des del cim, no se sent el renou de la vida, mes aviat se sent el vent que no pas a la gent dels pobles d'allà lluny.
Des d'aquí  te n'adones que els humans som una petita part d'univers tf que els nostres moviments son com a petites passes de formigues.
El món canvia  sense fer soroll i nosaltres no ens queda més que seguir el seu compàs.

Viladrau

Quan estàs a dintre d'un bosc, durant aquella estona,és com si formessis  part d'aquell món majestuós.
Arbres centenaris que han vist passar entre els seus peus altres generacions  amb les seves històries particulars, passions d'amor i de guerra.
Quan t'entornes cap a casa d'allà t'endus  sorolls, olors i colors  però que ara,  ja formen una petita part de tu.

Reflexions de tardor

Els colors dels boscos a la tardor, quina delícia? Com descriure'ls? Com és d'impressionant la natura!
La vida canvia cada dia. Els arbres perden les seves fulles, les plantes no aguanten el fred i es moren però al mateix temps ens donem un espectacle de colors.
En els humans ens costa molt més assimilar la vida o la mort. Ens queda molt  per aprendre de la natura!

Començant .....

El paisatge de tardor ens diu que els arbres se'n van a dormir, que desapareixen fins la propera primavera. El que els humans no assimilen és que una persona se'n vagi i no torni.